Table of Contents Table of Contents
Previous Page  787 / 1821 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 787 / 1821 Next Page
Page Background

MARIO LEON I E LA

•*

LUISA D ' A S T „

M a rc h .

(

S'appressa affettuoso)

E se cól seugn dventeissa

[realtà?

Se poch lòntan da si l'angel d ’ tòa vita

A la sóa sólitudine a tróveissa

Cònfort ant’ ij to vere? E se còl seugn

As ripeteissa sempre a oeuj duvert?...

Se travere a le spassio, ’n tòa pereón.

Còme n ’ultim salut d'anima cara

A riveissa a ’l to coeur la vós?...

A v ò c a t .

(

Interrompendo)

D ’ Luisa?

M a rc h .

La

v ó s

d ’ Luisa: e bin, cosa it dirle?

A v ò c a t .

(

L'abbraccia)

Ij dirla che ’n ciel j ’è ancóra ’n Dio!

M a rc h .

Ringrassia dunque la bòntà suprema

Ch'a l’ha mandate stó suprem cònfort.

Luisa a l’è

11

’n facia, ant còla cà

Che un me pi car amis a l’ha cedume.

Per ch’a fussa pi vsifia a cól ingrat,

Che per la smania d'avanssesse trop

A l’ha piómbane tuti ant ’l dólór...

(Vedendolo riflettere)

L'è nen madur ’l frut, l'avìa ben dittò,

It sCmne al vent...

A v ò c a t .

(Imprecando)

Destini Oh. ma v ’IÓ giurò:

Se mi l ’hai un regret l’è mach per chila.

(Pausa; poi con forza)

E

nen resiste almen fin che da ’n Franssa

L'eco d l’insurressión d' còste próvincie

A sòcóre d ’ij fratei ciamà a l’aveissa

L'invincibil spà dèi Bonaparte!...

M a rc h .

(Ironico)

Buona...parte? Bel nom... per n’ambissiòs.

(Poi, ispirato)

Dai vej quaich volta, si, as preved l’avnl;

E

mi són vej... E sòta la divisa

l>él generai an cap già già i travéd-do

HI manto d’un aótr (i) despota órgògUós...

1 l’hai vedù ’n ritrat dèi vostr eroe.

A l’ha ’l bel sguard èd l’aquila, e, t ’ lò sas,

L'aquila a regna... Su la frònt del gióvò

Le pieghe d’ la veciaja a spóntó già

E

a tradissó un penssè ferm, incessant...

Meschifla libertà, s'a speta ajut

Dal Cesare fransseis mascrà da Bruto! (2).

(Entra

F r in c o ,

col carceriere).

S

cena

3*.

M a r c h e s e F r in c o

e detti.

F r in c o .

(A l carceriere)

Cosa ch’a fa cól vej?

C a r c e r .

A l’è so pare.

F r in c o .

So pare, bele si? Còn che permess?

Droló, sti magistrat ch’ai dàn ’l pass

A n'estraneo!...

M a rc h .

Mi? Ma a l’è me fieul.

Dal me dólór cómoss...

F r in c o .

(Ironico)

Oh, che cheur téner,

Cój giudici pietósi Da già a pódiò

Deurvie le porte dia ptrsón a chiel...

I peule andè, brav om...

M a rc h .

Brav’om, sicura.

E as peul nen disse istess èd sór marches.

F r in c o .

Oh, vivadlo! Ma av déspiasló d’ volte

Chitè vostr fieul tant prest? Veule ch’iv treuva

Un post davsin a chiel?

A v ò c a t .

(Pregando)

Pare, lasseme.

A l'è pi fort, e a l'ha rasóo.

M a rc h .

(Con rabbta)

S’i fussa

Pi gióvó d'na trantefla...

(1) Alto, non «altro*.

(2)

Bruto, detto maggiore, • l'omonimo, detto minore

ieri Romani, dai quali l'ano fece enedare i re tiranni. l’altro

«■corse all’ncciànoe di Cesare liberticida, sono i

fautori della

(Con sguardo di sfida. Poi abbraccia il figlio)

Ambrassme almeno.

A

permétt-lò, marches?

(Ironico)

A v ò c a t.

Papà, sai nen la sort che

’1

tribunal

Am darà, ma giureme, s’i deuv meuire,

Che <chila » a savrà mai...

M

a r ch

.

Mai, l ’è dificil...

Però a ló savrà nen fida a cól di

Che a cónsòlela per la mort diè spòs

A l'avrà so bambin... (3)

A

vò ca t

.

Grassie!

M a r ch .

Còrage!

(S’avvia, poi torna ad abbracciarlo

)

A v ò c a t.

Un’aótra volta.

M a r c h .

(Ironico)

Se ’l marches permett...

( L

'A v v o c a to

lo bacia)

A v ò c a t.

Còst per Luisa...

(M a rco

parte piangendo, ma fissando il

m a rch e se .

Pausa).

S

c e n a

4*.

A v ò c a t

e

m a rc h e s F r in c o .

F r in c o .

A disó che la neuit

Porta cónsei; a ló disó, me smia,

I so cari Fransseis. I vefió a sente

Che cónssei ch’a l’ha daje...

A v ò c a t .

(

Senza guardarlo)

Ij na dagh un

A

chiel cónssei, ch’a l’è d ’ nen próvócheme...

F r in c o .

(Ironico)

I l’hai subì, avòcat, senssa areentime

L ’irònia d ’ còl vej... Ma adess lò avertó

Che anche la mia passienssa a l’ha i so limit.

E ’l temp a passa. Dunque ch'a rispónda!

A v ò c a t.

I l’hai gnente da die.

F r in c o .

E a l’è decis

D ’

rifiutè la sóa firma a cò sta carta?

(Trae un foglio)

A v ò c a t . (Con

scherno)

Ah , dunque chiel, marches,

a

veul

[tenteme!

Ah chiel a spera d ’ riesse, e vèddme a cedei

l ’è d' presunssión, marches, ant còst so pass...

F r in c o .

(Freddo)

Ant còst mentre, avòcat, che chiel a parla

I giudici a deddó dia sóa sort.

A sta da chiel. Ch’ai pensa, a fe ’n manera

Ch’ai mitigò ’l rigòr d’ nostra giustissia.

A v ò c a t.

La

sóa giustissia? Ch'a prófafla nen

Cól sacrósanto nom. Se ancóra ai fussa

Una giustissia an del, ti marches Frinco

A

saria al me post.

F r in c o .

(

Ironico

)

Ma s'a j'è nen

Cóla giustissia an ciel, bsogna adatesse

A rangè ij cónt cón l’aótra, si. ns’ la tera.

Mentre un’emenda publica a s’ dòvria

Pretende da un cólpevól, ai cònced

E1 regio tribunal, ant sóa clemenssa,

Una segreta emenda, anvece, sciita...

An fin d'ij cónt a l’è un dóver d’ònór

Ciamè perdòo d’ij ófèise...

A v ò c a t .

Ah, ri, marches?

Ch'a velia dunque anche a dameme

scusa

Cóla plebaja

infaaae ^

d'insult

A l'ha curvime,

'1

di d’ vostra viteria,

Quand che, parej d’un lader ancadnà,

I passava per Ast an mes ai biri...

A l’han spuame ’n fada... I l’hai sentù

r^u. ^

’n sla tosta Ma,

Ma mi j'era gròpà... L’han-ne arestaie

Cój vij? (4) E dòn Vandé ch’am fòratava

(3)

La storia dice che tale fromtsss

tu

mantenuta, e la

inorò tutto per un peno

M VK.

35

■HM