

MARIO LEON I E LA
•*
LUISA D ' A S T „
M a rc h .
(
S'appressa affettuoso)
E se cól seugn dventeissa
[realtà?
Se poch lòntan da si l'angel d ’ tòa vita
A la sóa sólitudine a tróveissa
Cònfort ant’ ij to vere? E se còl seugn
As ripeteissa sempre a oeuj duvert?...
Se travere a le spassio, ’n tòa pereón.
Còme n ’ultim salut d'anima cara
A riveissa a ’l to coeur la vós?...
A v ò c a t .
(
Interrompendo)
D ’ Luisa?
M a rc h .
La
v ó s
d ’ Luisa: e bin, cosa it dirle?
A v ò c a t .
(
L'abbraccia)
Ij dirla che ’n ciel j ’è ancóra ’n Dio!
M a rc h .
Ringrassia dunque la bòntà suprema
Ch'a l’ha mandate stó suprem cònfort.
Luisa a l’è
11
’n facia, ant còla cà
Che un me pi car amis a l’ha cedume.
Per ch’a fussa pi vsifia a cól ingrat,
Che per la smania d'avanssesse trop
A l’ha piómbane tuti ant ’l dólór...
(Vedendolo riflettere)
L'è nen madur ’l frut, l'avìa ben dittò,
It sCmne al vent...
A v ò c a t .
(Imprecando)
Destini Oh. ma v ’IÓ giurò:
Se mi l ’hai un regret l’è mach per chila.
(Pausa; poi con forza)
E
nen resiste almen fin che da ’n Franssa
L'eco d l’insurressión d' còste próvincie
A sòcóre d ’ij fratei ciamà a l’aveissa
L'invincibil spà dèi Bonaparte!...
M a rc h .
(Ironico)
Buona...parte? Bel nom... per n’ambissiòs.
(Poi, ispirato)
Dai vej quaich volta, si, as preved l’avnl;
E
mi són vej... E sòta la divisa
l>él generai an cap già già i travéd-do
HI manto d’un aótr (i) despota órgògUós...
1 l’hai vedù ’n ritrat dèi vostr eroe.
A l’ha ’l bel sguard èd l’aquila, e, t ’ lò sas,
L'aquila a regna... Su la frònt del gióvò
Le pieghe d’ la veciaja a spóntó già
E
a tradissó un penssè ferm, incessant...
Meschifla libertà, s'a speta ajut
Dal Cesare fransseis mascrà da Bruto! (2).
(Entra
F r in c o ,
col carceriere).
S
cena
3*.
M a r c h e s e F r in c o
e detti.
F r in c o .
(A l carceriere)
Cosa ch’a fa cól vej?
C a r c e r .
A l’è so pare.
F r in c o .
So pare, bele si? Còn che permess?
Droló, sti magistrat ch’ai dàn ’l pass
A n'estraneo!...
M a rc h .
Mi? Ma a l’è me fieul.
Dal me dólór cómoss...
F r in c o .
(Ironico)
Oh, che cheur téner,
Cój giudici pietósi Da già a pódiò
Deurvie le porte dia ptrsón a chiel...
I peule andè, brav om...
M a rc h .
Brav’om, sicura.
E as peul nen disse istess èd sór marches.
F r in c o .
Oh, vivadlo! Ma av déspiasló d’ volte
Chitè vostr fieul tant prest? Veule ch’iv treuva
Un post davsin a chiel?
A v ò c a t .
(Pregando)
Pare, lasseme.
A l'è pi fort, e a l'ha rasóo.
M a rc h .
(Con rabbta)
S’i fussa
Pi gióvó d'na trantefla...
(1) Alto, non «altro*.
(2)
Bruto, detto maggiore, • l'omonimo, detto minore
ieri Romani, dai quali l'ano fece enedare i re tiranni. l’altro
«■corse all’ncciànoe di Cesare liberticida, sono i
fautori della
(Con sguardo di sfida. Poi abbraccia il figlio)
Ambrassme almeno.
A
permétt-lò, marches?
(Ironico)
A v ò c a t.
Papà, sai nen la sort che
’1
tribunal
Am darà, ma giureme, s’i deuv meuire,
Che <chila » a savrà mai...
M
a r ch
.
Mai, l ’è dificil...
Però a ló savrà nen fida a cól di
Che a cónsòlela per la mort diè spòs
A l'avrà so bambin... (3)
A
vò ca t
.
Grassie!
M a r ch .
Còrage!
(S’avvia, poi torna ad abbracciarlo
)
A v ò c a t.
Un’aótra volta.
M a r c h .
(Ironico)
Se ’l marches permett...
( L
'A v v o c a to
lo bacia)
A v ò c a t.
Còst per Luisa...
(M a rco
parte piangendo, ma fissando il
m a rch e se .
Pausa).
S
c e n a
4*.
A v ò c a t
e
m a rc h e s F r in c o .
F r in c o .
A disó che la neuit
Porta cónsei; a ló disó, me smia,
I so cari Fransseis. I vefió a sente
Che cónssei ch’a l’ha daje...
A v ò c a t .
(
Senza guardarlo)
Ij na dagh un
A
chiel cónssei, ch’a l’è d ’ nen próvócheme...
F r in c o .
(Ironico)
I l’hai subì, avòcat, senssa areentime
L ’irònia d ’ còl vej... Ma adess lò avertó
Che anche la mia passienssa a l’ha i so limit.
E ’l temp a passa. Dunque ch'a rispónda!
A v ò c a t.
I l’hai gnente da die.
F r in c o .
E a l’è decis
D ’
rifiutè la sóa firma a cò sta carta?
(Trae un foglio)
A v ò c a t . (Con
scherno)
Ah , dunque chiel, marches,
a
veul
[tenteme!
Ah chiel a spera d ’ riesse, e vèddme a cedei
l ’è d' presunssión, marches, ant còst so pass...
F r in c o .
(Freddo)
Ant còst mentre, avòcat, che chiel a parla
I giudici a deddó dia sóa sort.
A sta da chiel. Ch’ai pensa, a fe ’n manera
Ch’ai mitigò ’l rigòr d’ nostra giustissia.
A v ò c a t.
La
sóa giustissia? Ch'a prófafla nen
Cól sacrósanto nom. Se ancóra ai fussa
Una giustissia an del, ti marches Frinco
A
saria al me post.
F r in c o .
(
Ironico
)
Ma s'a j'è nen
Cóla giustissia an ciel, bsogna adatesse
A rangè ij cónt cón l’aótra, si. ns’ la tera.
Mentre un’emenda publica a s’ dòvria
Pretende da un cólpevól, ai cònced
E1 regio tribunal, ant sóa clemenssa,
Una segreta emenda, anvece, sciita...
An fin d'ij cónt a l’è un dóver d’ònór
Ciamè perdòo d’ij ófèise...
A v ò c a t .
Ah, ri, marches?
Ch'a velia dunque anche a dameme
scusa
Cóla plebaja
infaaae ^
d'insult
A l'ha curvime,
'1
di d’ vostra viteria,
Quand che, parej d’un lader ancadnà,
I passava per Ast an mes ai biri...
A l’han spuame ’n fada... I l’hai sentù
r^u. ^
’n sla tosta Ma,
Ma mi j'era gròpà... L’han-ne arestaie
Cój vij? (4) E dòn Vandé ch’am fòratava
(3)
La storia dice che tale fromtsss
tu
mantenuta, e la
inorò tutto per un peno
M VK.
35
■HM