

MARIO LEONI E LA “ LUI SA D ' AST „
Cristianament, sant'om, còn un temprin (i),
L ’han-ne arestaló? E
‘1
traditòr Bugiala,
Ch’am lapidava, c ben? l'han-ne arestaló?
Oh no, còj lì a són prodi, e ai daran forse
La eros da cavajer...
F r in c o .
I còmpatissò
L ’esaltassión d ’ sòa ment.
A
vò cat
.
Oh. no. perdìo!
Veuj gnufte cómpassiòn da lór...
F
r inco
.
N
o
? gnufte?
E sia. La giustissia a l'avrà còrs
Fifta a l’estremo limite d' rigòr.
(Intasca il foglio, ali tandosi con finta indifferenza)
E le maledissiòn die povre vittime
A ricascran su chiel. ’ns la sòa cóssiienssa.
A v ò c a t.
Le vittime inòcente?... E chi, marches?
F rin c o .
(Voltandosi con finto stupore)
Alò ciamame? I sòma ’ncòra a temp...
A v ò c a t.
Chiel a l'ha parlà d ’ vittime: chi mai
Sacrificà a peul esse an causa mia?
F r in c o .
(Freddo e severo)
L ’edit d'ij vinteses, a nomdél Re,
A veul che
'1
tribunal straordinari
Nen mach d ’ij rivóltòs fassa giustissia.
Ma anche d ’ij pi sòspett... A l ’è tant facil
Supófie che Luisa e papà March
A sìo d' co lór d’ij complici...
A v ò c a t.
Luisa!
Luisa, it diò... ripet nen cól nom...
Demoni... miserabil, tentatóri
Se mai còl angel là, per caósa tóa
A l’aveissa da seuffre un mes tórment.
Mi da la tómba, mort. i surtirìa
A strangóietc...
F r in c o .
Mort? Chi ch'ai dis d' meuire?
La sóvrafta clemenssa a l’è tant granda
Che forse... mach l’esilio... s’a ló veul...
Córage, Secóndin, còn còla firma
A salva ’l corp e l’anima.
A v ò c a t.
Ma propi?
A l'ha sbaglià, marches. la vòcassión.
Che brav gesuita ch’a farìa...
F r in c o .
(
Seguitando
)
E peui
Anche Luisa salva, e so vej pare.
(S’ode il pianoforte; restano muti e test)
A v ò c a t. Silenssio... che mi senta... Oh. sì
l’è
chila!...
Canto di dentro.
O santa libertà, l'unich bòneur.
L ’unica meta d ’ogm sforss uman!
Oh, per ti sóla a palpita
’1
me cheur
republican!
(Tace la voce, ma seguita il suono)
F r in c o . Cól inno... Cóla vós... A l'è Luisa!
E mi l'avrìa pietà. (
Insinuante)
Sent la tóa spòsa...
Mai pi a seugna l'avnì ch'ij ti prepare...
L ’è bela, gióvó... a l’ha
’1
drit ’d vive
A l’aria, al sòl... E ti t ’ veule ch'a preuva
I’órór d ’una persón?... A sarà mare;
E t ’ veule che to cit véd-da la luce
A travers a le frà? che ’l so prim crij
A sia un prim lament, e che ‘n t ’él mond
A intra per la porta del dòlòr?
A v ò c a t.
(Cacciando le tentazioni, e ascoltando il suono)
Oh, ti memoria d ’ me papà, sòsten-me!
F r in c o .
Sent, avòcat. E
dì:
se ti tló veule
Un còlp
d'
piuma sòl a peul salvela.
E sta diciara a resta bin segreta
Per tuti e sempre. E di’ che se ti t’ veule
Ant' ij to brass Luisa, sì, an persón.
La bòntà nostra a peul fe' sì ch’a vefia...
Pensa, avòcat... Perchè da sì 'n quart d'óra
(i) ii tatto vien riferito, ma è cori enorme da parere
incredibile. Si tratta di Defendente Vanderù, canonico
della Cattedrale d'Asti.
Luisa a sarà là. darè dia porta...
E se ai sarà to nom... sóta a sta carta...
(Posa il foglio sul tavolo]
La porta as durvirà...
A v ò c a t.
(Teso, vincendosi)
Oh, lassme, mostrò!
F r in c o .
(Uscendo, lento
) La porta as durvirà... e,„. ant' ij..
[to brass.
S
c en a
5*.
A v ò c a t
solo. (S'ode un finale di piano, poi silenzio)
Cóme ’l demoni a l’ha savù tenteme!
E mi, vigliach... i l’hai avù ’n móment...
A l ’ha parlà d' Luisa... D’ mia Luisa
Ch’a l'ha vórsuje ben dco chiel... Birbanti
E forsse a s'interessa... Oh,
'1
brut penssè!
(Ricomincia il
suoaoj
Canta, me angel. che la pas a torna
Ant ’l me cheur pien d'odio e pien d' dólór.
Canto di dentro.
Dsingann, persecussiòn e tradiment,
E ’l risigh e ’l pericól d'ij cómplot
Sò
porta da ti sóla, sórident
él patriot.
(Silenzio).
A v ò c a t.
Ah. còsti a són i vers ch’j dedicava
A ti, pressiòsa libertà ch’j piórò,
A ti, sublime aspirassiòn d' mia ment!
(Declama)
O santa libertà, l'unich bòneur,
L'unica meta d ’ogni sforss uman,
Ah, per ti sóla a palpita ’l me cheur
republican.
Dsingann, persecussiòn e tradiment
E ij risigh e ij pericòi d ’ij cómplot,
A. sfida per ti sóla, sórident
él patriot.
A deurm per ti an persón sl’umida paja.
A meuir sóta
’1
pugnai d ’un assassin,
E la vita per ti lassa an bataja
él sitadin.
A sóporta per ti, fier, òrgògliòs,
Le calunie d ’ij vij... e còn dispress
A sóporta ij’ insult d'ij pauròs
él cómprómess.
Per ti an esilio, da sòa ca’ bandìa,
Mangiand un toch d' pan dia carità,
Tra i dòlòr e é stent meuir la famìa
dèi còndanà! (
Eccitatissimo
)
Tra... i dòlòr... e ij stent... meuir... la famìa...
Dèi còndanà... — E un còndanà i sarai,
E ij stent e la fam e la vergogna.
Pi dòlòròsa dia miseria ancóra.
Per Luisa e me fieul... Ma mi che dritt,
Mi che dritt l’haine d ’ feje tant sufirì?
La vita per lór dòi sarà ’n martiri,
Per mi ’n rimors la mort.
(Ripete le parole di Frint
[Còla dicùa|
Un segret a restrà... Forse l’esilio...
E a ven còn mi Luisa, s’am'esilio...
E ’l mónd antregh l’è patria, ant’el cheur.
(K«
al tavolo, piglia la pentì
La mia man a tramòla... Una viltà...
L ’è àònque propi lon ch’i vad a fè...
(Ascolta)
... Mómenti a sarà là... Pa pi gnun autr...
Pi nen na vós a s’ sent... pi nen un sòn...
A l’è d ’ parola Frinco... a ven... a ven...
Forsse ’l pòrtòn as' dreuv già dnanss a lór...
A traversò la còrt... Oh, la mia testa.
(Fuori di si)
Am batt ’l cheur... ij pòls... am beuj
1
sang...
j
Luisa a sarà là... darè dia porta...
(Firma macckinalmt^
E s'ai sarà... me nom... sóta... a sta carta.
La porta as durvirà.
(Butta la penna)
L ’Ente
M’è testimoni che per chila sòia
I l’hai còmpt...
(Entra
F r i n c o ,
col finisco t bini)