

MARIO LEONI E LA
“
LUISA D ’A S T
I pregava Nòssgnòr, nen per la morta,
Ch'a l’era santa, ma per mi i pregava!
A l’impróvvis un'ómbra im véddó dnanss...
Mi aussó j ’euj... l’è Frinco... i mandò un crij,
E, pia da la paura, im drissò, i scapò.
Am còr apress, am d am a ... I scapò sempre,
1 sentò che '1 respir, dl'afann, am manca.
Le gambe am piegò sòta, antrapò, i cascò...
Ahi! a ine smija d ’ sente antòrn la vita
I brass dèi traditòr... Ma un’aòtra vòs
A respònd al me crij. e dnans a Frinco,
Fermandló cón ’l gest e còn lé sguard,
1
vèddo Secòndin... Dopo un moment
Ai lus la spa, pér aria, del marches...
Da la tera, vostr fieul, ch’a l'è senss'arme,
A stròmpa un pai ch’a sósténìa ’na cròs,
As campa còntra Frinco, e Frinco a ’rcula
Fin ch’as treuva ’nsla spónda dèi tórent
Ch’a scórr da l'aótra part déljsimiten...
Ma còn dòi còlp vostr fieul a lò disarma,
Fasend vòlè sòa spà giù drinta l'acqua...
j'era pi gnun scamp per él marches...
J ’era già an aria
’1
còlp... Mi anlòra i crió:
Grassia per chiel, Secòndin, an nom d' mia mare!...
«E grassia sia! * vostr fieul subit rispònd:
«Ma ch'a la paga, ’l vii, ciamandte scusa,
An ginòjòn, d l’insult... > Frinco a s'arfuda,
Ma la mort a lò speta, s'a resist.
E ’l prepòtent marches, bianc d ’ la paura,
I lò vfiddò ai me pe ciamè perdóni
March.
(Fiero)
Ma bravò Secòndin!
L
uisa
.
E adess capisse
Che pericól a córr?
March.
SI,
16
capissò...
Ma ciutó, ch’a me smia d ’ sente die vòs (
ascolta
)
A sta chiet él canón... le vòs s’avsiftó...
Luisa.
(Va alla finestra)
Oh, quanta gen t ch ’a scapa... Cosa
[j’eló?
A j ’ariva d ’ sóldà d’an vere la piassa...
March.
D ’ sóldà? Ma che sóldà? (
S ’affaccia)
Le trópe regie!
Dunque tut l ’è perdù...
Luisa
(
Disperata)
Perdi», ch’i dije?
E me mari dco chiel?... Bontà divina,
Oh, ch'i verta nen mata!...
(Cade su una sedia)
(Entra l'avvocato).
S
cen a
5*.
L’A v v o c a to ,
senz'armi e berretto, sconvolto e lacero: e detti.
March.
Secòndin!
Avòcat. SI,
són mi, i són mi... ma fe silenssiò...
O Luisa, a l ’è vnù ’l móment penòs
D' separesse...
Luisa.
(Atterrita)
Ma cóme! D’ separesse?
March.
Cosa j ’elo success? D i’ sù. di’ sù...
Avòcat.
Quand ch'i són arivà tati a scapavò
Butand via fusi), giberne e saber...
Inutilment Remiti e Raspa e Cauda (1)
A tentavó d ’ fermè còla valanga...
Pi gnun. la vós dl'ónór, a la sentija...
(1) Amici di Secondino, poi fucilati — tranne Giovenale
Cauda — con lui.
(2) Tina del campeccio o campeggio. È questo un legno
E nen tròveme là pér ròmpie ij com
Al prim ch’a l’ha cedù!...
M a rch .
Ma adess?
A v ò c a t.
Adess
E
1
castel a cascrà ’n man ai nemis.
Tut a l’è pere... a j ’è pi nen da seme:
O scapè da vigliach o andè da buló
Al palass còmunal. là ’n sul me seggiò,
A spetè ch’a m’arrestò...
(S'apre la porta, entra il mar
chese, a spada tratta, con soldati).
S
c e n a
6*.
F r in c o , L ó r e n s s
e detti.
F r in c o .
A l’è trop tard
E per l’un e per l’autr... An nom del Re
Lò diciarò an arresti
A v ò c a t.
Oh!
M a rch .
’L
marches Frinco!
L u is a .
Povri nói!
El
marches!
L ó re n s s .
(Avvicinandosi a March)
Mesa dósefia
L'eu ficane ant la tifta dèi campucc (2):
Ma j ’autri a són passài...
F r in c o .
(Ironico)
Già, ’l marches Frinco,
Ch’ai porta si ai dòi spòs un regai d’ nosse...
Són un poch an ritard...
A v ò c a t.
(Con forxa)
Marches, a basta!
Fè vostr mestè dé sbiri... a l’è viltà
Insultè la sventura, a l ’è viltà!
L u is a .
(Supplicando)
Secòndin!... Oh, marchesi...
F r in c o .
(Ironico)
Bela Luisa,
Iv dev la vita, i lò ricordò, e i l’hai
Ant mie man, per pagheve, un’autra vita...
A v ò c a t .
(Cerca la spada)
Ancóra nen, marches, e at’ còsi.
[cara...
E nen un’arma, nen un’arma!...
F r in c o .
(
Ironico)
Propi!
A j ’è na spa nt’ el Borbor, sitadin,...
A v ò c a t .
Im ricordò! La spa che mi senss'arme
L ’hai gavate da ’n man, cóme senss’arme
It gavrai cóla che t£ strense.
(Afferra una sedia e
s ’awenta; i soldati lo trattengono:
F r in c o
estrae
la pistola e glie la punta contro:
Luisa
si butta in
ginocchio fra i due)
L u is a .
No!
Cos’ fastò! Secòndin?
F r in c o .
Olà!
L u is a .
T* ses pare!
A v ò c a t.
(Butta la sedia e incrocia le braccia).
L u is a .
(Supplichevole)
Grassia per chiel, marchesi...
F r in c o .
(
Ghignando
)
Un poch a pr’un
A ciamè grassia, neh, bela Luisa?
(A ITavvocato)
Na volta pr'un, me car, sl’órlò dia tómba.
A v ò c a t.
Si, ma la tua l’era ‘na tómba infame
E castigh merità, mentre la mia
Tómba glòriòsa a l’è. (/
soldati fanno per intervenire)
Guai, chi ch'am tócal
It vedras, 0 marches, còma a s’afrónta
La mort da ■ sitadin >.
(Fitto, esc* fra i soldati.
L u is a
cade in braccio al padre).
L ó r e n s s .
Fovra Luisa!
americano contenente materia colorante rowa o violacea.
Lorenzo, tintore, parìa d’un arnese del suo mestiere.