Table of Contents Table of Contents
Previous Page  783 / 1821 Next Page
Information
Show Menu
Previous Page 783 / 1821 Next Page
Page Background

MARIO LEONI E LA

LUISA D ’A S T

I pregava Nòssgnòr, nen per la morta,

Ch'a l’era santa, ma per mi i pregava!

A l’impróvvis un'ómbra im véddó dnanss...

Mi aussó j ’euj... l’è Frinco... i mandò un crij,

E, pia da la paura, im drissò, i scapò.

Am còr apress, am d am a ... I scapò sempre,

1 sentò che '1 respir, dl'afann, am manca.

Le gambe am piegò sòta, antrapò, i cascò...

Ahi! a ine smija d ’ sente antòrn la vita

I brass dèi traditòr... Ma un’aòtra vòs

A respònd al me crij. e dnans a Frinco,

Fermandló cón ’l gest e còn lé sguard,

1

vèddo Secòndin... Dopo un moment

Ai lus la spa, pér aria, del marches...

Da la tera, vostr fieul, ch’a l'è senss'arme,

A stròmpa un pai ch’a sósténìa ’na cròs,

As campa còntra Frinco, e Frinco a ’rcula

Fin ch’as treuva ’nsla spónda dèi tórent

Ch’a scórr da l'aótra part déljsimiten...

Ma còn dòi còlp vostr fieul a lò disarma,

Fasend vòlè sòa spà giù drinta l'acqua...

j'era pi gnun scamp per él marches...

J ’era già an aria

’1

còlp... Mi anlòra i crió:

Grassia per chiel, Secòndin, an nom d' mia mare!...

«E grassia sia! * vostr fieul subit rispònd:

«Ma ch'a la paga, ’l vii, ciamandte scusa,

An ginòjòn, d l’insult... > Frinco a s'arfuda,

Ma la mort a lò speta, s'a resist.

E ’l prepòtent marches, bianc d ’ la paura,

I lò vfiddò ai me pe ciamè perdóni

March.

(Fiero)

Ma bravò Secòndin!

L

uisa

.

E adess capisse

Che pericól a córr?

March.

SI,

16

capissò...

Ma ciutó, ch’a me smia d ’ sente die vòs (

ascolta

)

A sta chiet él canón... le vòs s’avsiftó...

Luisa.

(Va alla finestra)

Oh, quanta gen t ch ’a scapa... Cosa

[j’eló?

A j ’ariva d ’ sóldà d’an vere la piassa...

March.

D ’ sóldà? Ma che sóldà? (

S ’affaccia)

Le trópe regie!

Dunque tut l ’è perdù...

Luisa

(

Disperata)

Perdi», ch’i dije?

E me mari dco chiel?... Bontà divina,

Oh, ch'i verta nen mata!...

(Cade su una sedia)

(Entra l'avvocato).

S

cen a

5*.

L’A v v o c a to ,

senz'armi e berretto, sconvolto e lacero: e detti.

March.

Secòndin!

Avòcat. SI,

són mi, i són mi... ma fe silenssiò...

O Luisa, a l ’è vnù ’l móment penòs

D' separesse...

Luisa.

(Atterrita)

Ma cóme! D’ separesse?

March.

Cosa j ’elo success? D i’ sù. di’ sù...

Avòcat.

Quand ch'i són arivà tati a scapavò

Butand via fusi), giberne e saber...

Inutilment Remiti e Raspa e Cauda (1)

A tentavó d ’ fermè còla valanga...

Pi gnun. la vós dl'ónór, a la sentija...

(1) Amici di Secondino, poi fucilati — tranne Giovenale

Cauda — con lui.

(2) Tina del campeccio o campeggio. È questo un legno

E nen tròveme là pér ròmpie ij com

Al prim ch’a l’ha cedù!...

M a rch .

Ma adess?

A v ò c a t.

Adess

E

1

castel a cascrà ’n man ai nemis.

Tut a l’è pere... a j ’è pi nen da seme:

O scapè da vigliach o andè da buló

Al palass còmunal. là ’n sul me seggiò,

A spetè ch’a m’arrestò...

(S'apre la porta, entra il mar­

chese, a spada tratta, con soldati).

S

c e n a

6*.

F r in c o , L ó r e n s s

e detti.

F r in c o .

A l’è trop tard

E per l’un e per l’autr... An nom del Re

Lò diciarò an arresti

A v ò c a t.

Oh!

M a rch .

’L

marches Frinco!

L u is a .

Povri nói!

El

marches!

L ó re n s s .

(Avvicinandosi a March)

Mesa dósefia

L'eu ficane ant la tifta dèi campucc (2):

Ma j ’autri a són passài...

F r in c o .

(Ironico)

Già, ’l marches Frinco,

Ch’ai porta si ai dòi spòs un regai d’ nosse...

Són un poch an ritard...

A v ò c a t.

(Con forxa)

Marches, a basta!

Fè vostr mestè dé sbiri... a l’è viltà

Insultè la sventura, a l ’è viltà!

L u is a .

(Supplicando)

Secòndin!... Oh, marchesi...

F r in c o .

(Ironico)

Bela Luisa,

Iv dev la vita, i lò ricordò, e i l’hai

Ant mie man, per pagheve, un’autra vita...

A v ò c a t .

(Cerca la spada)

Ancóra nen, marches, e at’ còsi.

[cara...

E nen un’arma, nen un’arma!...

F r in c o .

(

Ironico)

Propi!

A j ’è na spa nt’ el Borbor, sitadin,...

A v ò c a t .

Im ricordò! La spa che mi senss'arme

L ’hai gavate da ’n man, cóme senss’arme

It gavrai cóla che t£ strense.

(Afferra una sedia e

s ’awenta; i soldati lo trattengono:

F r in c o

estrae

la pistola e glie la punta contro:

Luisa

si butta in

ginocchio fra i due)

L u is a .

No!

Cos’ fastò! Secòndin?

F r in c o .

Olà!

L u is a .

T* ses pare!

A v ò c a t.

(Butta la sedia e incrocia le braccia).

L u is a .

(Supplichevole)

Grassia per chiel, marchesi...

F r in c o .

(

Ghignando

)

Un poch a pr’un

A ciamè grassia, neh, bela Luisa?

(A ITavvocato)

Na volta pr'un, me car, sl’órlò dia tómba.

A v ò c a t.

Si, ma la tua l’era ‘na tómba infame

E castigh merità, mentre la mia

Tómba glòriòsa a l’è. (/

soldati fanno per intervenire)

Guai, chi ch'am tócal

It vedras, 0 marches, còma a s’afrónta

La mort da ■ sitadin >.

(Fitto, esc* fra i soldati.

L u is a

cade in braccio al padre).

L ó r e n s s .

Fovra Luisa!

americano contenente materia colorante rowa o violacea.

Lorenzo, tintore, parìa d’un arnese del suo mestiere.